Search

Utilitzar el mètode Cocoon de ‘dònuts’ biodegradables augmenta l’èxit de la reforestació de zones degradades

S’han plantat uns 30.000 arbres i arbusts entre 2016 i 2019 a la conca mediterrània i a les Canàries, amb resultats de supervivència d’entre el 20 i el 80% segons l’espècie. L’anàlisi econòmica evidencia que reforestar amb el Cocoon pot ser fins a 4 vegades més rendible que fer-ho de la forma habitual.

Plantada d'un petit arbre amb el cocoon. Crèdit: José Luis Ordóñez/CREAF.
Plantada d’un arbre amb el mètode Cocoon. Crèdit: José Luis Ordóñez/CREAF.

El CREAF i un equip internacional d’experts demostren que utilitzar el sistema Cocoon –una mena de ‘dònuts’ biodegradables per recuperar zones degradades– augmenta l’èxit de les reforestacions. Aquests dònuts de cartró s’enterren a terra plens d’aigua i hidraten i protegeixen l’arbre durant el primer any de vida, el més sensible, i després es descomponen al sòl. El treball forma part del projecte europeu Life The Green Link, del que avui els socis n’han presentat els resultats finals a l’Institut d’Estudis Catalans. El sistema de ‘dònuts’ biodegradables està desenvolupat per l’empresa holandesa Land Life Company. Entre 2016 i 2019  s’han plantat uns 30.000 arbres i arbusts utilitzant aquesta tecnologia innovadora a indrets diferents de la conca mediterrània –com ara Catalunya, País Valencià, Almeria, Itàlia i Grècia– i a les Illes Canàries. Plantar amb Cocoon ha sigut més efectiu que fer-ho mitjançant el sistema habitual, sobretot en zones àrides i semiàrides. Les plantacions s’han fet en zones en fase de recuperació, com ara àrees cremades, terrenys marginals o abandonats, o activitats mineres, entre d’altres.

Els resultats són esperançadors i els experts reconeixen que el Cocoon pot contribuir  a reforestar zones degradades en el context actual d’emergència climàtica. “Adaptar-nos al canvi climàtic vol dir això: desenvolupar i provar noves tecnologies que ens ajudin a restaurar espais degradats, tenint en compte que els episodis extrems cada cop seran més intensos i freqüents”, comenta Vicenç Carabassa, investigador del CREAF i coordinador del projecte.

L’estudi econòmic d’aquesta tecnologia és molt optimista i demostra que reforestar amb el Cocoon pot ser fins a 4 vegades més rendible que fer-ho de la forma habitual, si tenim en compte el cost en relació als resultats obtinguts. A més, és una via que amplia la finestra de plantació: permet avançar-la al setembre o fins i tot a l’agost, i també retardar-la al final de la primavera o principi d’estiu. L’anàlisi econòmica l’han realitzat Land Life Company i VOLTERRA.

A Catalunya ha sobreviscut un 60% i al País Valencià un 85% més d'arbres que els reforestats de forma habitual. A Gran Canària s'ha arribat a una supervivència d'entre un 20 i un 80%, segons l'espècie

El projecte ha implicat actors locals de cada zona en totes les reforestacions: empreses privades, administracions, ramaders, agricultors, propietaris forestals i ONG. S’han dut a terme 7 experiències pilot on s’ha contrastat la reforestació amb Cocoon respecte d’una recuperació comú, i s’han repartit 7.500 dònuts biodegradables per replicar l’acció en situacions i realitats diferents, per poder recollir més dades i impressions.

Un dònut tot terreny

Un dels llocs més difícils on s’ha plantat ha estat a la zona de Tifaracás, a l’illa de Gran Canària. Aquesta regió és de les més seques, amb menys de 200 mm de pluja mitjana, amb valors fins i tot inferiors els darrers anys. En aquesta reserva de la biosfera les reforestacions executades abans de provar el sistema Cocoon havien tingut uns costos enormes. Les plantacions s’havien de regar utilitzant sistemes complexos perquè sinó les taxes de mortalitat arribaven al 100%. “És un ambient extremadament àrid amb pendents molt forts, sòls molt pedregosos i pobres i amb un problema enorme d’herbivorisme  per part de les cabres, que feien d’aquest lloc el més difícil de repoblar”, explica Vicenç Carabassa. Amb el Cocoon s’ha arribat a una supervivència d’entre un 20 i un 80%, en funció de l’espècie. L’actuació s’ha fet amb el suport del Cabildo de Gran Canaria i l’empresa GESPLAN.

Crèdit: José Luis Ordóñez/CREAF.
Crèdit: José Luis Ordóñez/CREAF.

El Cocoon ha permès reforestar zones cremades com ara El Bruc, a Catalunya, que va patir un incendi l’any 2015. En  aquest cas, s’han plantat uns 4.000 arbres d’espècies forestals com ara l’alzina , la carrasca i el roure, però també d’agrícoles com són l’olivera, el noguer, el cirerer i la figuera, entre d’altres. La intenció és recuperar la zona cremada, però no en forma de bosc de pi blanc, el que s’havia cremat, sinó adoptant una forma de mosaic agroforestal, un paisatge molt més resistent als incendis i amb major biodiversitat. Els resultats obtinguts gràcies al Cocoon són molt favorables: un 60% dels arbres han sobreviscut, el doble que amb els mètodes habituals. En aquest cas s’ha provat també que l’èxit està condicionat per la varietat que es planta. En aquesta actuació, l’empresa VOLTERRA van plantar 2.000 arbres de 3 varietats d’olivera: l’arbequina, la vera i la cornicabra. Aquesta última és la que ha donat millors resultats, ja que el 77% de les oliveres de varietat cornicabra ha prosperat gràcies al Cocoon.

Resultats esperançadors

AlPaís Valencià s’ha volgut reforestar un espai cremat el 2012 prop de Tous (Ribera Alta), que no es recuperava de forma natural com a bosc, sinó que derivava en un matollar. També s’ha recuperat una zona abandonada al municipi de Xixona (Alacantí), on s’han plantat principalment espècies agrícoles però també forestals, com ara l’arboç, que ha funcionat sorprenentment bé, amb alguns exemplars que han tingut un desenvolupament espectacular. L’èxit en aquest cas també és contundent, ja que els plançons plantats amb el Cocoon han sobreviscut un 85% més que els reforestats de forma habitual fins ara. Aquest cas s’ha impulsat  en col·laboració amb el Centre d’Investigacions sobre Desertificació (CIDE-CSIC), vinculat a la Universitat de València.

A Almeria la prova pilot s’ha orientat sobretot a impulsar la pròpia activitat agrícola tradicional amb el cultiu d’ametlla ecològica, un dels principals productors mundials. Per fer-ho, s’han plantat 2.000 ametllers de diferents varietats en un espai abandonat, erm i sense aigua disponible. Aquesta actuació s’ha promogut en col·laboració amb l’Associació AlVelal i la Universitat d’Almeria.

El projecte també ha promogut plantacions a Itàlia (a Calàbria)  i a Grècia (a Ptolemais), on s’ha reforestat una mina de carbó a cel obert en un treball conjunt amb el centre de recerca grec The Centre for Research & Technology, Hellas (CERTH).

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Notícies
CREAF

Cremar el sotabosc de forma controlada redueix el risc del bosc a la sequera i als incendis

Investigadors i investigadores del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), en col·laboració amb el CREAF, han liderat un estudi per entendre millor l’efecte de diferents tractaments forestals en la resistència de boscos de pinassa a sequeres i incendis, i han comprovat que el sotabosc hi juga un paper rellevant. 

Notícies
Veronica Couto Antelo

Cinc solucions per restaurar la terra

Els darrers resultats de l’IPCC presenten un futur cada cop més àrid per a la Mediterrània, amb menys pluja i onades de calor més freqüents

Zona en restauració. Foto: Unsplash CCBY
Notícies
CREAF

Els resultats essencials de la COP26

Traducció al cataà de l’editorial publicada a Global Change Biology sobre la COP26 i els resultats que la ciència n’espera. Josep Peñuelas, professor de recerca

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia