L’Institut Català de Paleontologia (ICP) descobreix més de 80 ossos de l’esquelet d’un esquirol volador als Hostalets de Pierola. El CREAF ha col·laborat en la reconstrucció de la seva història i del parentesc amb els esquirols gegants actuals gràcies a les anàlisis filogenètiques i de l’ADN.
Fa milions d’anys l’abocador de Can Mata, als Hostalets de Pierola (Anoia), era un bosc frondós, tancat, amb un clima subtropical humit i algunes masses d’aigua permanents. Prova en són la gran quantitat de restes fòssils de plantes i animals arborícoles que s’hi han trobat, com el famós hominoïdeu Pau (Pierolapithecus catalaunicus). L’última troballa de gran interès per a la comunitat científica, que també reflexa aquest paisatge, és el fòssil d’un esquirol volador que saltava fins a 150 m d’arbre en arbre. Els estudis d’un equip internacional d’investigadors i investigadores, entre els quals es troba en Joan Garcia-Porta del CREAF, han determinat que es tracta d’un Miopetaurista neogrivensis i que és el fòssil més antic trobat fins ara per aquesta espècie (11,6 milions d’anys). A més, gràcies a l’elevat nombre d’ossos recuperats i a la tècnica de la tomografia axial computeritzada (TAC), s’ha pogut fer un model tridimensional del cos de l’animal.
“Per conèixer la història evolutiva de l’esquirol hauríem d’haver extret ADN del fòssil, però hem de tenir en compte que té 11 milions d’anys i això ho fa impossible. En el seu lloc, hem utilitzat una tècnica que combina i compara les dades anatòmiques i genètiques dels esquirols actuals amb els extints, coneguda com total evidence analysis” explica Garcia-Porta. Els resultats han permès estimar que fa entre 31 i 25 milions d’anys els esquirols comuns, que eren arborícoles però no planaven, van separar-se dels esquirols voladors, més adaptats als boscos densos. Les dades també han permès saber que Miopetaurista neogrivensis pesava entre 1,1 i 1,6 kg, que tenia una mida relativament gran (similar a la dels esquirols gegants actuals) i que forma part del gènere Petaurista, que s’estén pel sud-est asiàtic. Fins i tot, alguns ossos de l’esquelet recuperat són pràcticament iguals que els d’aquests esquirols actuals.
