El CREAF coordina la xarxa que compta amb més de 50 entitats europees. Els integrants de NEMOR han elaborat un document perquè la Comissió Europea reconegui les muntanyes com un espai únic per testar els efectes del canvi climàtic, lluitar contra el despoblament i impulsar nous projectes d’economia circular.
I si després de la poma d’Isaac Newton, la marca discogràfica dels Beatles i la poma de Steve Jobs, la propera poma revolucionària fos la poma de muntanya? Una poma d’alta qualitat que té gust a poma, com les d’abans, i que es cultiva des de fa cinc anys a set comarques catalanes gràcies a varis projectes de recerca que han ajudat a trobar les varietats i la forma de cultiu adients. Una poma que s’ha convertit en l’alternativa de futur il·lusionant i innovadora per a les persones que viuen a les altures.
I si després de la poma d’Isaac Newton, la marca discogràfica dels Beatles i la poma de Steve Jobs, la propera poma revolucionària fos la poma de muntanya?
Perquè la revolució del segle XXI es pot donar a les muntanyes, i així ho promou la nova Xarxa Europea de Recerca en Muntanya. Aquest moviment global a favor de les muntanyes ha estat batejat amb el nom curt de NEMOR (per les seves sigles en anglès) i es presenta avui 30 de maig al Museu Colet de Barcelona. La iniciativa coordinada des del CREAF per Bernat Claramunt compta amb cinquanta membres d’institucions vinculades a la recerca i a la gestió de les muntanyes d’arreu d’Europa. Tots ells comparteixen un somni que han fet arribar a la Unió Europea: demostrar que les muntanyes són un laboratori idoni i un ambient natural clau per afrontar els reptes socioeconòmics i ambientals del segle XXI.
Els fundadors de NEMOR creuen que estudiar les muntanyes europees i fer-les més resistents al canvi climàtic i a l’activitat humana marcarà un abans i un després en la història del nostre continent. “Des del punt de vista ambiental hem de tenir present que el 80% de l’aigua de pluja que circula per Europa prové de les muntanyes, i que el 60% de les espècies que trobem a les muntanyes podrien desaparèixer els propers 50 anys”, comenta Bernat Claramunt, investigador del CREAF i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Els 50 membres d'institucions vinculades tenen un somni que han fet arribar a la Unió Europea: demostrar que les muntanyes són un laboratori idoni i un ambient natural clau per afrontar els reptes socioeconòmics i ambientals del segle XXI.
De fet, des de NEMOR proposen coordinar una recerca en les tres dimensions en les que s’emmarquen els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides: ambiental, social i econòmica. Les muntanyes ocupen un terç del territori europeu, són la llar d’una cinquena part de la població europea, i reben un 17% del turisme total a Europa. Per tant, centrar projectes de recerca i innovació en aquests ambients pot tenir un impacte inimaginable.
Recerca ambiental per assegurar les reserves d’aigua i preservar la biodiversitat
Les reserves de neu i gel, juntament amb l’efecte foehn, que força la formació de núvols i de pluja dalt dels cims de les muntanyes, són clau per abastir la població europea d’aigua durant tot l’any. Tot i això, aquests espais estan rebent l’efecte del canvi climàtic de forma contundent i posen en compromís aquest servei ambiental. N’és un exemple el fet que, durant el darrer segle, la temperatura ha augmentat el doble de ràpid a les muntanyes que a les zones baixes. El número de dies que neva ha disminuït gradualment durant el darrer segle (sense tenir en compte anys excepcionals com aquest 2018), i, des del 1850, les glaceres pirinenques han perdut el 80% de la seva superfície, i les dels Alps, un 40% de mitjana. En aquest àmbit, NEMOR vol estudiar com protegir i gestionar els cursos d’aigua i els seus afluents de forma equilibrada: “Sabem que cal desenvolupar estratègies per satisfer les necessitats de les comunitats que viuen tant a les muntanyes com a les regions de terra baixa que consumeixen aquest preuat recurs”, comenta en Bernat.
Durant el darrer segle, la temperatura ha augmentat el doble de ràpid a les muntanyes que a les zones baixes. El número de dies que neva ha disminuït gradualment durant el darrer segle, i, des del 1850, les glaceres pirinenques han perdut el 80% de la seva superfície, i les dels Alps, un 40% de mitjana.
Les muntanyes no només tenen un paper clau pel que fa a l’aigua. Són un reservori de biodiversitat inqüestionable, són un refugi per a les espècies forestals que fugen del canvi climàtic a la cerca d’ambients més frescos i humits, i són el lloc on es genera el 80% de l’energia renovable que consumim. A més, cal tenir present que les muntanyes estan cobertes en un 40% per boscos; per això, la recerca i planificació forestal per prevenir incendis en aquest entorn agrest pot ser molt important. “Serà bàsic estudiar també els boscos més inaccessibles i madurs, o generar solucions que permetin compatibilitzar l’aprofitament forestal amb la conservació”, comenta Claramunt.
Veure les muntanyes des d’una perspectiva social per a que les persones hi vulguin viure
NEMOR es compromet a fer una recerca inclusiva, que tingui en compte totes les persones que viuen i treballen a les muntanyes. Per una banda, posarà especial atenció en les innovacions tecnològiques aplicables en aquest entorn, on moltes persones no tenen un accés ràpid al servei de salut (diagnòstic precoç amb sensors, telemedicina, i tecnologia eHealth); i on l’accés a les ofertes educatives també es molt menor i més inaccessible per a la gent local.
Les muntanyes són un marc ideal on desenvolupar nous models socials, més cooperatius i circulars, on impulsar estratègies adaptatives per contrarestar l’abandonament de la terra i la despoblació.
Per altra banda, des de NEMOR es volen impulsar projectes relacionats amb el turisme sostenible. Cada cop hi ha una demanda més gran per part de la societat que viu a la terra baixa de tenir espais de gaudi que ofereixin activitats estimulants però que a la vegada mantinguin l’essència salvatge, poc accessible i prístina d’aquest entorn. Mantenir l’equilibri i fer-ho durant les quatre estacions serà un dels reptes a afrontar pels membres de la xarxa.
Finalment, els investigadors de NEMOR estan convençuts que les muntanyes són un marc ideal on desenvolupar nous models socials, més cooperatius i circulars, i on impulsar estratègies adaptatives per contrarestar l’abandonament de la terra i la despoblació.
Una xarxa de valls verdes basades en l’economia circular
NEMOR vol promoure les connexions entre les comunitats que viuen a les muntanyes i les de la terra baixa, trobar nous models de desenvolupament econòmic i provar productes TIC especialitzats que funcionin en zones remotes i d’accés difícil, on la connexió no és bona, i on existeixen problemàtiques o reptes específics d’aquest entorn. Amb més connexions i projectes comuns es podrien fer plantejaments a llarg termini i definir sistemes d’economia circular bastats en la biodiversitat local i en l’ús sostenible dels recursos naturals. “Per exemple, estem parlant d’impulsar la creació d’una xarxa de valls verdes a nivell Europeu que produeixin productes agroalimentaris locals d’alta qualitat, basats en la utilització de les pastures o l’agricultura ecològica”, comenta Claramunt.
De fet, històries com la de les pomes, cultivades a més de 700 metres d’alçada per una cooperativa que aglutina empreses familiars lligades al territori, i comercialitzades sota quatre varietats, són les que han inspirat NEMOR. Històries on ‘el canvi‘ pot fer-se realitat a grans altures.
