Search

Neix InvaNET, la xarxa estatal d’investigació sobre espècies invasores

La vespa asiàtica (Vespa velutina) és una espècie invasora que va arribar al 2010 des de França i s'ha estès gairebé per tot el nord de la Península. Crèdit: Domini Públic.
La vespa asiàtica (Vespa velutina) és una espècie invasora que va arribar al 2010 des de França i s'ha estès gairebé per tot el nord de la Península. Crèdit: Domini Públic.

El CREAF i altres nou entitats de recerca conformen la nova ‘Red Temática sobre Invasiones Biológicas’ (InvaNET). Una xarxa coordinada per la Universitat de Girona que vol recopilar i posar a punt la informació que existeix a nivell estatal sobre les espècies exòtiques actuals i potencials per tal d’incidir en la seva prevenció i control.

La xarxa d’investigació InvaNET s’ha creat aquest any 2020 i entre els seus objectius principals cal destacar la recopilació de totes les espècies invasores que es troben a l’estat espanyol, mitjançant un escaneig d’horitzó (horizon scanning), i recollir la bibliografia existent sobre la gestió que necessiten. Aquest coneixement serà traslladat als òrgans que s’encarreguen del seu control i erradicació (als casos en que encara és possible) .

Un altre objectiu d’aquesta xarxa és fer arribar els resultats de la seva recerca a la societat en general, i especialment a determinats col·lectius socials i professionals que poden incidir més en el control de les espècies exòtiques, com els viveristes o els pescadors esportius. Així mateix, un dels objectius bàsics de la xarxa serà potenciar la col·laboració entre els principals equips de recerca de l’estat en invasions biològiques que integren aquesta xarxa, afavorint l’intercanvi de coneixement i experiències entre ells i amb altres equips europeus.

Pàgina principal del web d'invaNET.
Pàgina principal del web d’invaNET.

Les i els representants dels diversos equips que hi participen es poden trobar a l’apartat corresponent de la pàgina web. El representant del CREAF és en Joan Pino. En el marc d’InvaNET, i a través de la seva experiència prèvia en projectes com EXOAQUA o EXOCAT, el CREAF vol contribuir especialment al coneixement de les vies d’entrada de les espècies exòtiques i de les potencials invasores que encara no han arribat a Espanya.

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Ós rentador (Procyon lotor) amb una persona donant-li menjar, un fet que per norma general no s'ha de fer mai amb la fauna salvatge. En cas que trobem un individu d'ós rentador en llibertat cal trucar als Agents Rurals 93 114 68 87. Imatge: Domini Públic
Notícies
Anna Ramon

Catalunya presenta la llista de les espècies exòtiques invasores més buscades

L’informe, dirigit als més de 140 governs que integren la l’IPBES, descriu gairebé 300 espècies que requereixen d’actuacions de control i erradicació, en el cas de les 172 espècies de llista negra, i de seguiment i vigilància en el cas de les 125 de la llista d’alerta.

Psittacula krameri (cotorra de Kramer): per posar una cotorra diferent de la cada cop més omnipresent Myiopsitta. Està augmentant molt i es consolida com la segona cotorra invasora de Catalunya. Foto: Raju Kasambe, via Wikimedia Commons.
Notícies
Anna Ramon

Exocat crida a la ciutadania a buscar espècies invasores arreu de Catalunya

Ens ajudes a localitzar les espècies invasores més comunes o preocupants que tenim a Catalunya? El CREAF i el Departament d’Acció Climàtica, Agenda Rural i Alimentació obren a la participació per segona vegada el projecte de seguiment Exocat del 24 al 26 de maig. T’hi atreveixes?

Vespa asiàtica (Vespa veluina). Foto: Ksarasola, Wikimedia Commons.
Notícies
Veronica Couto Antelo

Què és una espècie invasora?

Els Homo sapiens hem fet viatjar milers i milers de quilòmetres a algunes espècies de fauna i flora i les hem introduït en regions molt allunyades del seu punt d’origen. Què són les espècies invasores?

Cotorreta de pit gris a la ciutat de Barcelona. Imatge: Vicente Zambrano.
Notícies
Anna Ramon

Portar una vida urbanita, el secret de les cotorres invasores per expandir-se i establir-se per la Península Ibèrica

Un article publicat recentment liderat per la investigadora del CREAF Laura Cardador demostra que els hàbitats humans, les nostres ciutats i les connexions o infraestructures viàries, han estat un trampolí que han permès que la cotorreta de pit gris i la cotorra de Kramer colonitzessin la Península i que s’hi hagin establert de forma permanent.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia