Search

MENFRI ha suposat un nou enfocament cap a una investigació per a la innovació i el desenvolupament sostenible

Un grup d'experts durant la seva visita a Catalunya. Autor: Isaak Lupiañez
Un grup d'experts durant la seva visita a Catalunya. Autor: Isaak Lupiañez

El projecte europeu MENFRI, liderat des del CREAF, va arribar a la seva fi durant el 2016. El seu nou enfocament, centrat en la transmissió de coneixement i la cooperació, ha obert la porta a noves oportunitats, entre elles The NODE.

Participants en una de les trobades, a Tunísia. Font: MENFRI
Experts participants en una de les trobades, a la Universitat Hassan II (Marroc). Autor: Isaac Lupiañez

A l’abril de 2013, la Xarxa Mediterrània d’Investigació i Innovació Forestal (MENFRI, per les sigles en anglès) començava el seu camí sota l’auspici del 7è Programa Marc de la Comissió Europea (FP7). Enrique Doblas Miranda, investigador del CREAF, ha liderat durant tot aquest temps un equip de socis d’institucions, universitats i empreses de la conca mediterrània. Durant els tres anys en què s’ha desenvolupat el projecte, MENFRI ha aconseguit potenciar el desenvolupament sostenible i establir una xarxa de contactes sòlida entre el sector forestal del nord i el sud de la Mediterrània.

“Com a transició entre el FP7 i l’actual H2020, es va crear un programa europeu amb l’objectiu explícit d’investigar per innovar, i MENFRI va néixer sota aquesta idea”, explica Enrique Doblas. La necessitat de transmetre i portar a la pràctica el coneixement que el CREAF i altres centres d’investigació tenien sobre ecologia i gestió forestal va ser el que va motivar a iniciar el projecte. “És part de la nostra responsabilitat apropar el coneixement a la gent, que entengui que els treballs forestals són importants”, afegeix Jordi Vayreda, investigador del CREAF i participant del projecte.

Taller realitzat a Tunísia. Font: MENFRI
Taller i trobada empresarial realitzats a Tunísia. Autor: Isaac Lupiañez

Un projecte per donar solucions a tota mena de necessitats

La singularitat de MENFRI es basa en l’enfocament innovador amb el qual es va idear i s’ha anat desenvolupant. En aquest projecte els resultats no són tan palpables com en altres projectes científics més ortodoxos. No era el seu objectiu. MENFRI ha servit per oferir un gran ventall de serveis a gent vinculada amb el sector forestal de la Mediterrània. S’han fet cursos de formació gratuïts sobre Sistemes d’Informació Geogràfica; cursos de gestió empresarial i de creació de noves empreses; tallers, seminaris i trobades per potenciar els acords i projectes empresarials entre els dos costats de la Mediterrània.

“Ens hem adonat que els propietaris forestals necessiten una guia de com donar sortida als seus productes, especialment en els països del Magrib. Allà hi ha gent que treu profit del bosc però no té formació empresarial i venen productes cars i costosos des del punt de vista ecològic amb molt poc benefici per a ells i per al bosc”, explica Enrique Doblas. “Quan se’ls ensenya com aprofitar bé els recursos i els diners que poden treure és quan realment veuen la necessitat de conservar i preocupar-se pel futur d’aquests boscos”, afegeix Vayreda.

Tres homes tunisians en un instal·lació de creixement de plançons d'arbres. Autor: Isaak Lupiañez
Tres treballadors en un instal·lació tunissiana de creixement de plançons d’arbres . Autor: Isaac Lupiañez

La cooperació i la col·laboració han estat punts fonamentals del projecte

MENFRI s’ha desenvolupat gràcies a la col·laboració entre socis europeus i magribins. “No ha estat el típic projecte de cooperació de jo et dono perquè tu no tens. Ha estat realment un intercanvi”, explica Doblas. Per al CREAF, MENFRI ha suposat la possibilitat d’establir molts contactes polítics amb la Unió Europea i amb països del Magrib com el Marroc, Tunísia o Algèria. “Necessitem oferir el nostre coneixement, regalar-lo, perquè hi ha molta gent que ho necessita. Hauríem de buscar més projectes en aquesta línia “, afirma Doblas.

La col·laboració amb tots aquests socis, al seu torn, ha permès al CREAF “accedir a nous llocs i hàbitats on experimentar, i ens han ensenyat tipus d’empreses que ells porten anys desenvolupant amb èxit, sobretot empreses de recol·lecció de productes no fusters, els productes de futur en països mediterranis”, explica Jordi Vayreda.

Un grup d'experts durant la seva visita a Catalunya. Autor: Isaak Lupiañez
Un grup d’experts durant la seva visita a Catalunya. Autor: Isaac Lupiañez

A més, MENFRI també ha servit per establir col·laboracions i sinergies amb altres projectes d’enfocament semblant, encara que cap a temes com les energies renovables, la gestió de l’aigua o l’agricultura. “Hem fet accions conjuntes amb altres projectes que també treballaven a la Mediterrània, perquè vam veure que, malgrat ser temes diferents, teníem problemes molt similars. Vam establir unes aliances molt profitoses que encara funcionen”, diu Doblas.

En aquest mateix sentit ha anat la col·laboració amb PEFC, un sistema de certificació forestal sostenible, desenvolupat ja amb èxit en països com Espanya o França. “PEFC no tenia cap base al Magrib. Nosaltres els hem ofert l’oportunitat d’establir contactes en aquesta regió i la possibilitat que els governs d’allà desenvolupin un programa amb el seu segell de sostenibilitat “, explica Enrique Doblas. Paral·lelament, PEFC “ens ha donat una imatge internacional molt bona i ens assegurava l’èxit de públic en els nostres cursos”, afegeix.

Una dona marroquina treballant a casa seva. Autor: Isaak Lupiañez
Una dona marroquina treballant en una coopertaiva local. Autor: Isaac Lupiañez

La gestió forestal i la transmissió de coneixement són essencials per a la societat

“No podem seguir pensat en conservar un bosc sense ni tan sols trepitjar-lo, perquè nosaltres també formem part d’aquest ecosistema. Conservar-lo només per amor a la natura és una concepció ja antiquada”, afirma el responsable de MENFRI.

Perquè la societat pugui comprendre el que es fa en centres com el CREAF és necessari que la investigació no quedi de portes a dins, la informació ha d’estar disponible i ser comprensible. D’aquesta manera es podrà arribar a entendre que l’única manera de conservar efectivament un bosc és gestionar-lo correctament i treure-li un profit sostenible. Llavors és quan la gent veu l’interès que té conservar-lo. “És molt més útil invertir en formar a la gent que viu del bosc que fer-ho per investigar com protegir-lo intacte, especialment si aquest coneixement no ha d’arribar a les persones que hi viuen i depenen d’ell”, afegeix Doblas.

El 23% de la població rural de Tunísia depèn directament dels boscos. Autor: Isaal Lupiañez
Visita a un Grup de Desenvolupament Agrícola a Tuníssia. Autor: Isaac Lupiañez

The NODE, un salt més enllà

MENFRI va posar el seu punt i final amb la conferència que es va fer al Parlament Europeu el 16 de novembre de 2016. No obstant això, ja des dels inicis del projecte, els socis de MENFRI van veure la necessitat de seguir treballant en aquesta línia i seguir apostant pel desenvolupament sostenible del sector forestal mediterrani.

Paisatges de Tunísia on el projecte MENFRI hi ha pogut treballar. Autor: Isaak Lupiañez
El 23% de la població rural de Tuníssia depèn directament dels boscos. Autor: Isaac Lupiañez

Per això, s’ha creat The NODE, una plataforma de serveis multidisciplinària sense ànim de lucre. Amb aquest projecte es vol ajudar els governs locals i regionals a solucionar problemes de desenvolupament sostenible, oferint propostes que contemplin alhora solucions d’índole social, ecològica, política, logística… “Oferim serveis a partir de les relacions i connexions que hem establert durant el desenvolupament de MENFRI. Actuem com un node, que en funció dels teus interessos i necessitats et posa directament en contacte amb les entitats apropiades”, conclou Enrique Doblas, líder del projecte.

MENFRI ha estat una iniciativa que, a més dels seus propis èxits, ha proporcionat les bases per teixir una xarxa de contactes i connexions que The NODE aprofitarà per oferir solucions per a un desenvolupament sostenible de la conca mediterrània.

Vídeo explicatiu del procés, els resultats i les valoracions del projecte MENFRI

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Il·lustració pre/post incendi. Disseny: CREAF
Notícies
Veronica Couto Antelo

Què passa després d’un incendi?

Sovint es parla del bosc com una au fènix, perquè ressorgeix d’entre les cendres desprès d’un incendi. Aquesta idea té una part certa, ja que la capacitat de regeneració dels boscos és sorprenent, però també hi ha una part de mite.

Mortalitat de roures causada per l’onada de calor de 2003 al centre de França. Autor: Francisco Lloret
Notícies
Francisco Lloret

Un passeig per la resiliència

En ecologia, el concepte de resiliència s’utilitza sovint per analitzar com es recupera un ecosistema afectat per una pertorbació, com ara un incendi. Aquesta idea aparentment senzilla comporta importants dificultats a l’hora de ser analitzada.

Cabres i ovelles pasturant al bosc. Imatge: Josep Maria Saurí
Notícies
Veronica Couto Antelo

Ramaderia, bosc i foc en una jornada a Collbató 

El passat 15 de febrer es va coordinar una trobada per co-dissenyar com ha de ser el model de pastura al bosc perquè sigui compatible alhora per la pagesia i la conservació de la natura. Es van reunir més de 25 persones de tots els sectors implicats: pastura, investigació, gestió de la propietat i associacions forestals.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia