Search

Europa avalua els seus propis projectes de ciència ciutadana i biodiversitat

Snake which has been observed in the reptiles session of Bioblitz Barcelona. Credit: Natural Science Museum of Barcelona.
Snake which has been observed in the reptiles session of Bioblitz Barcelona. Credit: Natural Science Museum of Barcelona.

La xarxa d’experts europeus en biodiversitat i serveis ecosistèmics, ALTER-Net, ha promogut una revisió sobre ciència ciutadana i aprenentatge. Els autors recalquen que els científics han d’implicar-se més, i no quedar-se en un segon pla,  per fer els projectes participatius correctament.

La consultoria ambiental Galanthus Natura realitza una explicació sobre rèptils i amfibis al BioBlitz de Barcelona. Autor: Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
La consultoria ambiental Galanthus Natura realitza una explicació sobre rèptils i amfibis al BioBlitz de Barcelona. Autor: Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

La ciència ciutadana cada cop guanya més defensors al món científic. Un exemple d’això és el fet que la xarxa ALTER-Net, formada per les 18 institucions de referència a Europa en biodiversitat i serveis ecosistèmics, hagi finançat un estudi sobre el potencial que té la ciència ciutadana per la ciència i com a  mètode d’aprenentatge. L’estudi, que s’ha publicat recentment a la revista Conservation Biology, ha comptat amb la participació de  20 investigadors europeus, dos d’ells del CREAF.

ALTER-Net anualment obre una convocatòria per apuntar-se a fer una publicació d’impacte de temàtica lliure, les AHIAcalls. Els equips de científics plantegen quin estudi els agradaria dur a terme i la proposta – o propostes – que té millor acollida tira endavant. Enguany la ciència ciutadana va ser la temàtica més votada i es va decidir fer un article de revisió sobre el tema.

La idea original de publicar un article d’aquest tipus la va donar una investigadora hongaresa, Györgyi Bela, de la Szent István University i s’hi van afegir altres professionals, com la Corina Basnou i en Joan Pino del CREAF. «Vam decidir apostar per aquest projecte, perquè som conscients de la importància que té implicar als ciutadans en la ciència. No només per enriquir el coneixement dels participants, sinó també per potenciar i visibilitzar millor les investigacions» explica l’ecòloga Basnou.

Mapa dels integrants de la xarxa ALTER-Net.
Mapa dels integrants de la xarxa ALTER-Net.

Espanya és puntera en establir connexió entre ciutadans i natura

L’estudi guanyador de les AHIAcalls ha comptat amb un equip de 20 persones amb diferents trajectòries relacionades amb la ciència ciutadana, que van establir un vincle a través d’ALTER-Net. Cadascun dels integrants va analitzar els principals projectes europeus que comptaven amb participació ciutadana i van classificar-lo segons el tipus d’interacció que feien.

La investigació, examina 14 programes, entre els quals 6 tenien com objectiu connectar els ciutadans amb la natura i 3 establir una xarxa entre els implicats.

Espanya destaca en els projectes de monitoratge que involucren els participants i els apropen al món natural. En aquest sentit, s’ha estudiat el Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS) i el BioBlitz de Barcelona, un èxit d’assistència al 2016. El CBMS porta ja 23 anys funcionant, i segueixen apareixent voluntaris que proporcionen dades sobre  papallones de Catalunya i afavoreixen les publicacions d’estudis relacionats. «Vam considerar dos grans projectes de recopilació de dades, però val a dir que no són els únics a Espanya. També destaquen els casos de Mosquito Alert i Natusfera, projectes amb gran impacte entre la població. De fet, aquest últim a més posa en contacte els amants de la natura entre ells» especifica la investigadora del CREAF.

D’altra banda, Europa també compta amb iniciatives que posen en contacte els participants entre ells, com per exemple Virtual Biodiversity. Igual que Natusfera, aquest projecte espanyol consta d’una plataforma científica i divulgativa amb galeries temàtiques de fotografies digitals. Tots aquells experts, científics o no, interessats en la bellesa natural poden formar vincles sense problema.

Serp observada en la sessió sobre rèptils del BioBlitz de Barcelona. Autor: Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
Serp observada en la sessió sobre rèptils del BioBlitz de Barcelona. Autor: Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

Encara queda molt camí per fer

Si bé és cert que els europeus ens involucrem cada cop més en projectes de ciència ciutadana, queden moltes tasques pendents: «Un cop acabada i publicada aquesta revisió, els autors hem vist que és necessari assegurar que es dóna un aprenentatge mutu. Els participants enriqueixen el seu coneixement científic, però els experts han de respondre a les preguntes dels participants, han de voler indagar-hi i plantejar-se si els seus estudis ataquen els dubtes de la població» insisteix Corina Basnou.

Aquesta crítica als projectes sense implicació posterior, i en ocasions sense un informe que reporti com ha estat l’aprenentatge i revisar si els objectius s’han complert, s’afegeix a la necessitat d’una ciència ciutadana per a tots. La Dra. Basnou defensa que «ha d’haver-hi un pla d’inclusió social en els nous projectes que apareguin. Sense adonar-nos establim perfils de participants: adults, amb certa base cultural. Per què no obrir la ciència a tothom?».

Es van fent passos, poc a poc, en aquest terreny en auge. Si per una banda s’ha d’incentivar que la ciència ciutadana guanyi pes en la recerca i en la presa de decisions, de l’altra s’ha de recalcar que no s’ha de fer a qualsevol preu. Cal plantejar bé el retorn d’aquests projectes, els beneficis mutus i qui és el públic general. «Fer una simbiosi perfecta entre investigadors i col·laboradors és difícil, però es va descobrint el gran potencial de la força ciutadana», conclou Basnou.

Un nen de l’escola L’Olivera identifica els tipus d’insectes que observa en una mostra de sòl. Autor: CREAF.
Un nen de l’escola L’Olivera identifica els tipus d’insectes que observa en una mostra de sòl. Autor: CREAF.

Article de referència

Bela G., Basnou C., Pino J., et al. Learning and the transformative potential of citizen science. (2016) Conservation Biology. DOI: 10.1111/cobi.12762

Vídeo sobre les dimensions i beneficis de la ciència ciutadana per a la Ciència i la Societat que es basa, en part, en l’article de referència esmentat :

Comparteix l'article!

Articles relacionats

La ginesta, que la veiem florida en aquesta imatge del 22 d'octubre a Barcelona, només hauria de tenir flors entre els mesos d'abril i juliol. Font: Elisabeth Llopart (Voluntària de RitmeNatura)
Notícies
Gerard Gaya

Plantes d’arreu de Catalunya floreixen i fructifiquen també a la tardor a causa de la calor dels darrers mesos

La temperatura de setembre i octubre, molt més càlida del que és habitual per l’època de l’any, ha modificat els cicles naturals de moltes espècies, substituint l’inici de la tardor per una “segona primavera”. Ha tornat a brotar vinya del Penedès i el Garraf, s’ha retardat la caiguda de les fulles d’alguns arbres de fulla caduca i han florit per segona vegada multitud de plantes silvestres i arbres fruiters des de les Terres de l’Ebre fins a la Catalunya Nord.

Ós rentador (Procyon lotor) amb una persona donant-li menjar, un fet que per norma general no s'ha de fer mai amb la fauna salvatge. En cas que trobem un individu d'ós rentador en llibertat cal trucar als Agents Rurals 93 114 68 87. Imatge: Domini Públic
Notícies
Anna Ramon

Catalunya presenta la llista de les espècies exòtiques invasores més buscades

L’informe, dirigit als més de 140 governs que integren la l’IPBES, descriu gairebé 300 espècies que requereixen d’actuacions de control i erradicació, en el cas de les 172 espècies de llista negra, i de seguiment i vigilància en el cas de les 125 de la llista d’alerta.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia