Search

En Jordi Vayreda explica a ‘El món a RAC1’ la situació de la processionària

L’investigador ha destacat al programa radiofònic dirigit per Jordi Basté l’excepcionalitat que suposa per segon any consecutiu una quantitat i distribució tan gran pel territori d’aquesta eruga. A més, ha explicat en què consisteix i com participar en la campanya #AlertaForestal.

Jordi Vayreda, investigador del CREAF i cap juntament amb Lluís Brotons del projecte ‘Boscos sans per una societat saludable’, ha estat entrevistat aquest matí al programa ‘El món a RAC1’. Durant la seva intervenció, Vayreda ha explicat que per segon any consecutiu, la processionària ha afectat zones molt extenses de Catalunya, inclús llocs que ja havien estat fortament afectats l’any passat. Aquest fet és excepcional i converteix aquesta larva de papallona en un problema sobretot per a les persones i animals de companyia. Tanmateix, ha volgut deixar clar que no és una amenaça greu perquè en general no ocasiona a les persones més molèsties que irritacions a la pell, les mucoses i els ulls.

Les zones més afectades, segons Vayreda, són aquelles on hi ha pi roig i pinassa, arbres propis de zones centrals de Catalunya i Pirineu i Prepirineu. Ha destacat, també, que és improbable que s’apliquin mesures de control o reducció de la plaga, per l’alt cost que suposaria i pel poc benefici que se’n podria treure.

Finalment, l’investigador del CREAF ha explicat en què consisteix la campanya de ciència ciutadana iniciada recentment per recollir dades sobre l’afectació dels boscos catalans per processionària. La iniciativa, duta a terme conjuntament amb la ‘Obra Social La Caixa’, busca rebre fotografies a través de les xarxes socials (@AlertaForestal) o per correu electrònic (alertaforestal@creaf.uab.cat) de paisatges afectats per aquest insecte. D’aquesta manera, i si les fotografies estan geolocalitzades o s’indica el lloc exacte on s’han fet, posteriorment es podrà elaborar un mapa d’afectació dels boscos.

Podeu escoltar la intervenció d’en Jordi a partir del minut 51:47 del primer àudio (segueix després amb el segon).

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Il·lustració pre/post incendi. Disseny: CREAF
Notícies
Veronica Couto Antelo

Què passa després d’un incendi?

Sovint es parla del bosc com una au fènix, perquè ressorgeix d’entre les cendres desprès d’un incendi. Aquesta idea té una part certa, ja que la capacitat de regeneració dels boscos és sorprenent, però també hi ha una part de mite.

Mortalitat de roures causada per l’onada de calor de 2003 al centre de França. Autor: Francisco Lloret
Notícies
Francisco Lloret

Un passeig per la resiliència

En ecologia, el concepte de resiliència s’utilitza sovint per analitzar com es recupera un ecosistema afectat per una pertorbació, com ara un incendi. Aquesta idea aparentment senzilla comporta importants dificultats a l’hora de ser analitzada.

Bosc singular a Catalunya Foto: Lluís Comas.
Notícies
Galdric Mossoll

Què és la resiliència forestal?

El canvi de paradigma climàtic, sumat a un cúmul de pertorbacions posa a prova la resiliència dels boscos d’arreu del món. La capacitat de les espècies per adaptar-se a aquestes condicions definirà els boscos del futur. Però, són prou resilients els boscos mediterranis?   

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia