Search

El CREAF elabora un protocol per avaluar la restauració de les activitats extractives

El protocol ha estat elaborat per Vicenç Carabassa, Oriol Ortiz i Josep Maria Alcañiz, investigadors del CREAF
El protocol ha estat elaborat per Vicenç Carabassa, Oriol Ortiz i Josep Maria Alcañiz, investigadors del CREAF

Aquest protocol, anomenat RESTOCAT, és una eina de referència dirigida a professionals vinculats a la restauració d’espais afectats per la mineria. Facilita una avaluació correcta dels treballs de restauració mitjançant indicadors senzills i fàcilment mesurables, que permeten realitzar el seguiment i l’avaluació continuada del procés rehabilitador, especialment quan el programa de restauració s’ha dissenyat des d’una perspectiva ecològica.

El protocol ha estat elaborat per Vicenç Carabassa, Oriol Ortiz i Josep Maria Alcañiz, investigadors del CREAF
El protocol ha estat elaborat per Vicenç Carabassa, Oriol Ortiz i Josep Maria Alcañiz, investigadors del CREAF

El protocol ha estat promogut per l’Àrea d’Avaluació i Restauració d’Activitats Extractives de la Direcció Generalde Qualitat Ambiental i elaborat per Vicenç Carabassa, Oriol Ortiz i Josep Maria Alcañiz, investigadors del CREAF.

Segons els autors, ha estat dissenyat principalment perquè sigui aplicat un cop han acabat els treballs de restauració i en la fase final del període de garantia, abans del retorn de les fiances. No obstant això, com que està estructurat en blocs temàtics, permet que sigui utilitzat en diferents fases del procés de restauració. Per tant, a part d’avaluar el resultat final de la restauració, el protocol pot servir com a eina de control de qualitat de les diferents etapes del procés, per avaluar les actuacions parcials realitzades o valorar la conveniència d’establir mesures correctores addicionals. Així doncs, aquest Protocol facilita a nivell tècnic i econòmic l’obligació de la restauració i és una oportunitat per a què les empreses extractives puguin assumir el control d’aquest procés. A més, fomenta la integració de les restauracions al medi natural des d’una perspectiva ecològica, donant valor als serveis ambientals que ens proporcionen els sistemes naturals restaurats.

El RESTOCAT es va presentar a la darrera Jornada Tècnica sobre Restauració d’Activitats Extractives, celebrada el passat 19 de juny

La jornada, presentada pel Subdirector general d’Intervenció i Qualificació Ambiental, Sr. Pere Poblet i Tous, va servir per donar a conèixer resultats dels projectes Life-ECOQUARRY (ecotecnologia medioambiental per a la restauració de pedreres calcàries) i RESTOFANGS (utilització de fangs de depuradora com a esmena orgànica en la rehabilitació de sòls). Com a novetat, es va donar presentar el protocol RESTOCAT (protocol per a l’avaluació de la restauració d’activitats extractives), dissenyat pel CREAF. El públic que va assistir a la Jornada era format essencialment per tècnics de l’Administració i per tècnics i directors facultatius d’activitats extractives.

En el cas de RESTOFANGS, en Josep Maria Alcañiz i l’Oriol Ortiz, investigadors del CREAF i autors del manual Utilització de fangs de depuradora en restauració, van fer una presentació del resultats més significatius dels 20 anys d’estudis sobre les possibilitats i les limitacions de l’ús de fangs de depuradores en la restauració de pedreres.

Durant la presentació va quedar patent que, ben utilitzats i dosificats, els fangs són aptes per restaurar moltes àrees afectades per activitats extractives.

L’ús dels fangs permet el desenvolupament ràpid d’una coberta herbàcia densa que, junt amb les millores que genera en les propietats físiques del sòl, contribueix de manera molt significativa a protegir el sòl de l’erosió. Així mateix, els fangs, en les dosis que recomana el manual d’ús elaborat pel CREAF, contribueixen al segrest estable de C en el sòl, tal com demostren els increments de C orgànic en sòls esmenats amb fangs fa més de 15 anys. Els fangs, a més, provoquen un creixement molt remarcable dels arbres adobats, així com un gran increment de l’eficàcia reproductiva del pi blanc (edat reproductiva menor, amb més producció de pinyes, i portadores de més pinyons). Aquest fet redueix el risc que les noves plantacions siguin afectades per pertorbacions abans d’haver format el banc de llavors de la capçada.

Per altra banda, en Josep Maria Alcañiz i en Vicenç Carabassa, del CREAF, van fer públic el protocol d’autoavaluació dels treballs de restauració en activitats extractives (RESTOCAT). Ambdós van recalcar als tècnics presents a la jornada que aquest protocol pretén, entre altres, fer transparents els criteris d’avaluació dels treballs de restauració, implicar els tècnics i facultatius de mines en el procés, i sistematitzar la recollida i maneig de la informació necessària per a l’avaluació. El document final és el resultat de tres anys de feina que ha implicat un ampli panell d’experts format per personal de l’àmbit acadèmic, de l’àmbit relacionat amb les pròpies activitats (tècnics i directors facultatius de mines), i personal de l’Administració, que ha permès establir amb un ampli consens una sèrie d’indicadors, així com uns patrons d’interpretació. El protocol resulta integrable amb procediments de certificació ambiental per part de les empreses (EMAS, ISO14000), i durant un any el CREAF ofereix assessorament gratuït a les empreses que el vulguin implementar.

Consulta’l en pdf (català)

 

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia