Search

Al mediterrani cada vegada hi ha més bosc, però més amenaçat

Segons l’últim informe que ha publicat la FAO, el canvi climàtic, els incendis forestals i l’escassetat d’aigua incrementen la degradació del bosc a la Mediterrània. El CREAF ha col·laborat coordinant un capítol sencer on s’han detallat les causes d’aquesta degradació.

Portada de l'informe de la FAO 2018
Portada de l’informe de la FAO 2018

En cinc anys l’àrea de bosc mediterrani ha augmentat en un 2 per cent. Això es tradueix en un increment d’ 1,8 milions d’hectàrees -aproximadament la mida de Eslovènia-, segons un nou informe sobre L’estat dels boscos mediterranis elaborat per la FAO i el Plan Bleu.

Espanya, juntament amb França, Turquia i Itàlia, alberguen el 64% dels boscos mediterranis. Per tant, és un país que té un paper protagonista i una gran responsabilitat a l'hora de conservar-lo.

“El llibre és una segona edició d’un celebrat informe, el de 2013, que incloïa moltes dades però poca avaluació dels mateixos”, comenta Enrique Doblas, investigador del CREAF que ha col·laborat amb la publicació, “en l’actual s’ha intentat buscar més la revisió de coneixements i assenyalar l’estat, les amenaces i les potencials solucions per a la conservació del bosc mediterrani.

En relació a això, l’informe inclou un altre missatge clau: els boscos de la Mediterrània també s’han vist seriosament afectats per la degradació i estan cada vegada més amenaçats pel canvi climàtic, el creixement demogràfic, els incendis forestals i l’escassetat d’aigua. “Els boscos mediterranis porten temps adaptant-se a les pressions que comporta el desenvolupament humà. Però aquestes pressions mai han estat tan extremes com ara”, afirma Hiroto Mitsugi, sotsdirector general de la FAO al capdavant del Departament Forestal.

“Tret que fem més per combatre la degradació dels boscos -va afegir Mitsugi- més de 500 milions de persones en 31 països i tres continents s’enfrontaran aviat a un ampli ventall de problemes econòmics, socials i ambientals”.

Causes de la degradació dels boscos mediterranis

El CREAF ha estat el coordinador del capítol 5 sobre les causes d’aquesta degradació. Segons aquest capítol, coordinat per l’investigador del CREAF Enrique Doblas, la degradació dels boscos al nord de la Mediterrània es deu principalment a l’abandonament de la terra i els incendis, mentre que els boscos al sud-est de la regió pateixen la sobreexplotació de la llenya, sobrepasturatge i la pressió demogràfica.

El canvi climàtic continua sent l'amenaça més important per a tots els boscos mediterranis. L'augment de les temperatures, els patrons de pluja irregulars i les sequeres més prolongades alteraran significativament la cobertura i distribució de boscos i arbres en els propers anys.

Per exemple, quan els arbres intenten resistir les sequeres, esgoten les seves reserves de carboni i produeixen menys carbohidrats i resines, que són essencials per a la seva salut. Això ja ha provocat una disminució o la mort de roures, avets, piceas, faigs i pins a Espanya, França, Itàlia i Grècia, i dels cedres de l’Atles a Algèria.

La població a les riberes de la Mediterrània es va duplicar entre 1960 i 2015, arribant als 537 milions de persones, i s’estima que arribarà a 670 milions el 2050. Si bé han hagut pocs canvis demogràfics al nord, el ràpid augment de població al sud-est de la regió ha portat a una explotació excessiva dels recursos naturals.

Font: Skeeze (Pixabay)
Font: Skeeze (Pixabay)

Els incendis forestals segueixen representant una amenaça important. Tot i que la xifra d’incendis ha disminuït al nord i nord-est en les últimes dècades, el nombre d’incendis de major extensió (que afecten més de 500 hectàrees) ha augmentat. L’informe preveu que aquesta tendència continuï: hi haurà en general menys incendis, però de major envergadura.

L’escassetat d’aigua i l’erosió del sòl són especialment nocives per als boscos mediterranis, ja que els sòls són més prims i pobres que en altres regions.

Solucions a la degradació forestal

L’informe insta els països a ampliar la restauració de boscos i paisatges. En particular, recomana:

  • Triar i plantar espècies d’arbres barrejades per reduir l’impacte de les sequeres
  • Noves polítiques de lluita contra incendis que vagin més enllà d’apagar focs i incloguin activitats preventives de gestió, preparació i restauració de la vegetació
  • Una estratègia forestal regional i polítiques comunes
  • Reforçar les cadenes de valor forestal
  • Els boscos mediterranis formen ja part de l’economia verda, però les seves contribucions podrien maximitzar si les estratègies d’aquesta economia verda es centressin més en els boscos
  • Increment de boscos, parcs i horts a les àrees urbanes
  • Crear aliances més sòlides entre els sectors públic i privat per a la gestió forestal
  • Aplicar les directrius de la FAO per a la restauració de boscos i paisatges degradats

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Mortalitat de roures causada per l’onada de calor de 2003 al centre de França. Autor: Francisco Lloret
Notícies
Francisco Lloret

Un passeig per la resiliència

En ecologia, el concepte de resiliència s’utilitza sovint per analitzar com es recupera un ecosistema afectat per una pertorbació, com ara un incendi. Aquesta idea aparentment senzilla comporta importants dificultats a l’hora de ser analitzada.

La recerca s'ha realitzat en fagedes i pinedes d'arreu d'Europa. Font: Galdric Mossoll
Notícies
Galdric Mossoll

Els arbres no només absorbeixen CO2, també netegen l’aire de compostos nitrogenats

Un nou estudi internacional demostra la funció crucial que tenen uns microorganismes presents a les fulles dels arbres de retirar compostos nitrogenats de l’aire. L’estudi demostra que els arbres no només són excel·lents absorbint diòxid de carboni, sinó que tenen un paper sorprenent en la retenció i transformació d’altres contaminants com els compostos nitrogenats. 

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia